SharpDevelop, GUIs amb Windows

La darrera vegada que havia desenvolupat algun petit aplicatiu amb interfície gràfica d'usuari (GUI) vaig fer-ho amb Visual Basic, o fa més temps, amb Delphi. Si bé és cert que Eclipse i NetBeans faciliten la feina, fer interfícies gràfiques amb Java es farragós, i si l'aplicatiu és per a Windows, l'existència d'alternatives pot facilitar la feina. El fet és que si no estàs habituat a fer interfícies gràfiques i necessites fer-ne una en poc temps, SharpDevelop és l'eina. Aquesta eina és el punt de partida de MonoDevelop, l'eina lliure per desenvolupar amb Mono. No vull fer propaganda del desenvolupament per a Windows però, com malauradament els informàtics no sempre podem triar i molts cops ens toca utilitzar aquest sistema operatiu perquè és un requeriment, disposar d'una eina lliure que faciliti les coses és d'agrair.

Si esteu acostumats a crear formularis, inserir-hi controls arrossegant-los al damunt, modificar propietats en temps de disseny, etc., l'eina es comporta com les eines de Microsoft. Podeu incloure referències a controls desenvolupats per terceres persones de forma senzilla. Disposeu d'autocompletar codi, d'assistents per crear esquelets de classes. Podeu programar amb diferents llenguatges, i podeu implementar i executar proves d'unitat. Potser li manquen aspectes com els que proporcionen eines com Eclipse. Per exemple, conèixer els errors en temps de desenvolupament i no quan intentes executar el codi, o incloure un depurador integrat per poder executar pas a pas, mirar el valor de les variables, etc. Però, l'opinió global és que és una eina que permet prescindir de Visual Studio .Net, almenys en el meu cas.

També he vist que hi ha un projecte, Nemesis Pascal, multiplataforma, compatible amb Delphi/Kylix però, no l'he provat.

Ballmer visita Barcelona per evangelitzar

L'evangelitzador de Microsoft va visitar Barcelona per parlar d'innovació i, de passada, fer publicitat del seu programari. Les afirmacions gratuïtes no van faltar, i el to amistós que reprodueix la premsa cap al programari lliure tampoc. Sembla que va admetre que la Generalitat és lliure d'utilitzar programari lliure, si aquest és adequat però, va deixar anar que això no havia de ser per motius polítics. I segons es llegeixi, va voler identificar els productes de Microsoft amb la innovació i els llocs de treball, i el programari lliure amb l'absència d'innovació i del creació de llocs de treball. És clar, si llocs de treball va lligat a vendre llicències poca cosa es pot fer amb programari lliure. Si llocs de treball va lligat a vendre serveis, d'adaptació, de manteniment, de formació, etc., això canvia radicalment, i tampoc no diferiria gaire de l'actual feina de les empreses de serveis, altrament conegudes com "consultores". És més, aquestes empreses, si no han de vendre llicències als seus clients, poden tenir ingressos directament dels serveis que els proporcionen. Quant a la innovació, crec que hi ha prou empreses que es dediquen a desenvolupar programari lliure o amb programari lliure que innoven. Perquè la innovació no s'identifica amb el programari lliure sinó amb les pràctiques dels governs i de les empreses. Ara espero que el selecte auditori no se l'hagi cregut i que contrasti els postulats del profeta de les finestres.

Per l'alliberament de l'OS/2

OS/2, el sistema operatiu multitasca d'IBM, fa un temps que ja no es desenvolupa. Ha aparegut una iniciativa que demana que IBM alliberi aquest sistema operatiu.

Enllaç: OS2 World.Com - An International Collaborative Community

Mozilla Firefox arriba al 8,69% de quota

Segons OneStat, el navegador Mozilla Firefox se situa en un 8,69% de quota de mercat, i Internet Explorer cau al 86,63%.
Enllaç: OneStat.com - About Us - Press Box

O cànon, o DRM

Estiguem o no d'acord amb el cànon per còpia privada, hem d'exigir que si ens l'apliquen quan comprem suports físics on poder copiar obres amb drets d'autor restrictius, també tinguem la garantia que no existirà en els originals cap sistema que n'impedeixi la còpia. Si la còpia es compensa amb un cànon els impediments a la mateixa no han de ser possibles. Això passa amb CD de música i DVD. Els mateixos autors clamen contra la pirateria, acompanyats de la gent de la SGAE però, no miren que les seves discogràfiques estan impedint allò que legalment tenen dret a fer els usuaris, la còpia privada. I aquí hi ha un problema. Saltar-se els sistemes digitals de gestió de drets (DRM) estarà prohibit, així com la implantació de mesures tecnològiques per protegir les obres (TPM) serà un dret, en el moment de transposar la Directiva Europea 29/2001/EC al dret espanyol. Per això, estarem en una situació conflictiva. Per una banda tindrem dret a copiar música i pel·lícules, perquè paguem un cànon per còpia privada. Però, si estan protegits, no podrem copiar-los i no podem desprotegir-los perquè estarem violant la llei.

Enllaç: Un tribunal francés prohíbe el uso de sistemas anticopia en DVD

Windows fa 20 anys, i La Ser en fa propaganda

Ahir vaig llegir un article de la Cadena Ser, on es comentava el vintè aniversari del sistema operatiu Windows. Sorpresa, Windows 1.0 segons la Ser ja era un sistema operatiu multitasca. Curiós perquè fins la versió Windows 95 o les de NT no es pot considerar multitasca, o almenys no de tipus apropiatiu. I no destaca que l'èxit de Windows no ha estat ser millor que la competència (Mac, OS/2), sinó que han sabut vendre'l millor. Encara recordo com els programes de Windows 3.1 s'executaven molt millor amb OS/2 que amb Windows. I OS/2 sí que era multitasca aleshores, igual que Mac.

L'article: Windows cumple 20 años

La importància de la transparència

Ahir vaig trobar un article que remarca com característica important del programari lliure la transparència, el fet de poder analitzar el seu funcionament, com està desenvolupat. És a dir, l'accés al codi font i la possibilitat de modificar-lo per adaptar-lo, corregir-lo o millorar-lo.

L'article: Open Source Transparency

Michel Rocard exposa la postura sobre les patents

Michel Rocard, assessor del Parlament Europeu, va exposar la postura que es creu desitjable de cara a la directiva de patents que està en tràmit. Un dels aspectes remarcables és la proposta de canviar el terme invenció implementada per ordinador pel terme invenció controlada per ordinador. Aquest i altres aspectes exposat es poden consultar al web de la FFII.

L'ajuntament de Barcelona aposta per Windows XP

Llegeixo a la llista de programari lliure a l'administració de Softcatalà,que a la revista dels funcionaris de l'ajuntament de Barcelona del mes d'abril, es comenta que les estacions de treball municipals es passen a Windows XP, per motius de robustesa, fiabilitat, perquè és un sistema quotidià fora de l'entorn laboral, per aprofitament millor de recursos tecnològics com els clauers USB o càmeres digitals, etc. Diu que canviaran 1200 ordinadors Pentium i Pentium II per màquines noves, i 1600 màquines Pentium III s'ampliaran per adaptar-se als requeriments del nou sistema operatiu.

Sort que l'ajuntament de Barcelona aposta fortament pel programari lliure que sinó...

Falta un substitut d'Outlook

L'article que enllaço a baix apunta la necessitat de tenir una eina de correu com Outlook, lliure i per a Windows. Actualment existeixen alternatives lliures de clients de correu en Windows i altres plataformes, com Mozilla Thunderbird. Però, Outlook va més enllà i és una eina de treball en grup que incorpora altres aspectes, com el calendari compartit, per exemple. Actualment l'eina que permetria substituir-lo realment seria Evolution però, només existeix per a GNU/Linux. A l'espera que es porti a Windows la substitució d'Outlook serà difícil entre els usuaris d'aquest aplicatiu.

Enllaç: We Need Better Open-Source E-Mail Now

nosoypirata.com

Si voleu estar al dia dels conceptes com la còpia privada i el cànon, el web nosoypirata.com ofereix informació abundant sobre els temes de propietat intel·lectual.
Enllaç: nosoypirata.com

Taller de Mambo

Cicle de tallers de la Comunitat de Programari Lliure de les Terres de l'Ebre

Taller de gestió de continguts: Mambo

Resum:

Actualment és impensable crear un lloc web i no pensar que tingui cert dinamisme. Ja no es porten els webs constituïts per un conjunt de pàgines estàtiques que són farragoses de mantenir, sinó que dia a dia es pot veure com la majoria de llocs web orientats a presentar continguts, per tal de poder actualitzar-los fàcilment, opten per solucions dinàmiques, els gestors de contingut web. En aquest terreny el programari lliure té molta importància, a diferència de fa uns anys en què el mercat era a mans de poques eines tancades i cares. Sistemes com PHP-Nuke, Drupal, Wordpress o Mambo, són representatius de la realitat de la creació de webs de continguts dinàmics, amb la seva senzillesa d'instal·lació, de configuració i de gestió.
Aquest taller pretén donar una visió de què és un sistema de gestió de continguts i introduir el públic a un cas concret, el de Mambo, veient què cal per poder-lo utilitzar, i veient després un exemple de web en funcionament.

Lloc: Centre de Suport Terres de l'Ebre de la Universitat Oberta de Catalunya,
Adreça: C/ Alfara de Carles, 18 43500-Tortosa
Data: Dissabte, 14 de maig a les 11h del matí
Durada: 1h 30min - 2h

Preu: gratuït

Inscripcions:
- Per telèfon: 977.58.80.66
- Per correu electrònic: cbaix_ebre AD uoc.edu

Organitza:
Comunitat de Programari Lliure de les Terres de l'Ebre

Col·laboren:
Universitat Oberta de Catalunya
Telecentre de la Ribera d'Ebre
Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre
Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya

Més crítiques a la criminalització de la còpia privada

D'arguments contra aquesta criminalització que s'està fent de la còpia privada cada dia se'n pengen més. Al fons de la qüestió hi ha el fet que la còpia privada està reconeguda per la legislació de propietat intel·lectual europea i espanyola, sempre que existeixi una compensació als autors per permetre exercir aquest dret. S'hi inclou, segons els experts en dret, la descàrrega de fitxers des de la xarxa, fent servir eines P2P, com còpia privada, sempre que es compleixi que és per a ús personal i no es faci de forma col·lectiva.

Enllaç: El trasfondo jurídico, político y económico del canon | Derecho de Internet

Reescriuen un algorisme per una patent d'IBM

IBM, una companyia que participa en projectes de programari lliure i que va anunciar l'obertura de 500 patents per a projectes lliures, té una patent que podria afectar el sistema gestor de bases de dades (SGBD) PotgreSQL, i per això en la darrera versió del SGBD s'ha modificat un algorisme que es veuria afectat. La gent d'IBM de tota manera diu no haver estat contactada per la gent de PostgreSQL per tractar el potencial problema.

D'altra banda, i parlant de patents també, hi ha una mobilització convocada entre els universitaris espanyols per al proper 27 d'abril contra les patents de programari a Europa.

Enllaços:
- IBM patent sparks open source code rewrite - ZDNet UK News

- Comunicat de convocatòria contra les patents de programari a Europa

Delictes i propietat intel·lectual

No és el primer cop que se'n parla però, sempre és interessant un article com el que enllaço. Es refereix a la descàrrega de música per internet i si aquest fet és o no delicte.

Enllaç: No es delito bajarse un emepetrés

El cànon, qui el gestiona i a qui li arriba

Un article interessant sobre el cànon, qui s'ha d'encarregar de cobrar-lo i com pot arribar als autors. El cànon el cobren les societats de gestió de drets d'autor, com la SGAE però, els autors no estan obligats a associar-se a cap d'aquestes societats, amb la qual cosa cal veure com arriben les compensacions per còpia privada a autors no associats.

Enllaç: ¿Quien se queda con el dinero de laMundial.net?

Aprendre de programes privatius

Baix enllaço un article sobre lo que l'autor opina que hauria de fer el programari lliure per tenir èxit entre els usuaris. Comenta que en un context sense monopolis, les tres característiques que poden fer popular el programari: que tingui alguna cosa que el faci interessant, que posi les coses fàcils per començar-lo a utilitzar, i que sigui addictiu. Un dels exemples que posa és iLife d'Apple.

Les reflexions de l'autor, almenys en l'àmbit del programari estàndard, de producció en massa, i utilitzat per usuaris consumidors, ho comparteixo. Què en penseu?

Enllaç: What proprietary software can teach open source developers about winning over new users

Per un AppelWorks lliure

Fins ara qui es comprava un Mac aquest li venia amb diverses eines, entre les quals hi havia AppleWorks. Encara l'hi trobareu si compreu un iBook G4 o un dels actuals. Però, fa poc Apple va presentar el nou paquet ofimàtic iWork, no amb tantes eines com el primer però, que promet evolucionar i ser un producte complet i competitiu. Amb aquesta aparició AppleWorks queda en un segon terme i sembla que pot acabar abandonant-se. Per això, aquest article enllaçat és una petició perquè Apple alliberi AppleWorks i permeti que evolucioni gràcies a una comunitat de programari lliure, adoptant formats oberts i no sent necessàriament una competència a iWork.
Enllaç: Call to Apple: Open Source Appleworks! :: osViews | osOpinion :: Tech Opinions for the People, by the People

Les llicències lliures

Un aspecte complicat del programari lliure és decidir quina llicència utilitzaràs, amb quines llicències es pot combinar, o quin programari pots utilitzar en funció de la seva llicència. Fa poc Intel recomanava deixar d'utilitzar la seva llicència, per la seva semblança amb una d'existent, i sembla que Computer Associates (CA) també entra en aquest tema, demanant un replantejament de les llicències que accepta l'OSI, per evitar que hi hagi tantes llicències i tan diverses. CA també ha proposat un tipus de llicència, la Template License, que seria una llicència adaptable a la legislació de diferents països, amb unes petites modificacions en cada cas. Sembla també que no els agrada la GPL, la qual critiquen perquè encara no està preparada la seva nova versió ("la indústria no pot esperar dos anys més perquè estigui acabada", diuen).

Una cosa és certa. Hi ha moltes llicències però, les continuarà havent. Perquè una cosa és que l'OSI accepti una llicència com a tal però, ningú no li pot privar a un autor que redacti una llicència que tingui les característiques de ser lliure, malgrat que l'OSI no l'accepti. Una bona idea són les llicències de Creative Commons (CC). Proporcionen una eina per establir les condicions de llicència de l'obra que es publica i permeten que qui vulgui utilitzar l'obra sàpiga fàcilment quins drets i quines restriccions té. Potser més que una restricció de les llicències caldria impulsar llicències del tipus CC i eines per poder seleccionar sota quines condicions volem publicar el programari. Així, els autors no familiaritzats amb les condicions generals que contenen les llicències tindrien més fàcil decidir com publicar el seu treball.

Enllaços:
- Open-Source License Battles are Brewing
- Backs Single Open-Source License

Àrea de documents a laFarga.org

LaFarga.org disposa d'un repositori de documents on els diferents usuaris poden aportar material per compartir amb la resta del món.

Documents: LaFarga.org - Documents

CodeZoo, repositori de codi Java

O'Reilly ha posat en marxa un repositori relacionat amb Java on es troben components fets amb Java (classificats en diferents categories), articles i opinions d'usuaris del lloc sobre diferents aspectes del llenguatge. Sembla un lloc interessant on anar a buscar informació.

Enllaç: CodeZoo.

Manifest per l'alliberament de la cultura

A CulturaLibre.org hi ha un manifest per l'alliberament de la cultura que podeu signar en línia.

Manifest: http://culturalibre.org

Apache, quasi el 70% de mercat

Segons Netcraft, Apache se situa en un 66.99% de quota al mercat de servidors, seguit de Microsoft IIS, amb un 21.49%.

Netcraft: April 2004 - By Server

Programari lliure per a pimes

Llegeixo a l'article enllaçat a baix una reflexió sobre un dels objectius en què el programari lliure té futur, les petites i mitjanes empreses (pimes). Els paquets de programari de tipus ERP o CRM són molt cars. En general, els aplicatius d'empresa són molt cars i la seva adquisició implica pagar una o més llicències, a més de la seva llarga implantació. Amb els paquets lliures de programari lliure el client no només no ha de pagar llicències, sinó que a més pot provar tot el programari -no una demostració parcial- i decidir amb ple coneixement quina solució prefereix.

De tota manera, l'article diu que no es preveu que el programari lliure substitueixi a curt termini les actuals plataformes propietàries com Oracle o SAP.

L'article: Linux News: Open Source: Open Source Will Displace Outdated Software Companies

Comparativa de popularitat entre CMS

Al web de Drupal hi ha un article sobre una comparativa de popularitat de diferents sistemes de gestió de contingut (CMS). Les proves han estat fetes amb el servei de classificació de tràfic Alexa d'Amazon. Realment s'ha fet una mesura de popularitat d'accés als webs dels diferents CMS.

El sistema més popular és el programari de fòrums, phpBB. El segueixen Xoops, Wordpress, Mambo i PHP-Nuke. Aquests són seguits de Drupal, Plone, Tikiwiki, Typo3 i Xaraya. Destaca l'article que la popularitat de Wordpress i Mambo està creixent força, sobretot la de Wordpress. En canvi, PHP-Nuke i derivats com PostNuke o Xaraya estan perdent popularitat.

És clar que aquestes dades no diuen res realment perquè l'ús dels CMS acaba coneixent-se fent números de quants llocs web estan implementats completament o en part amb ells. Però, dóna una idea de quins desperten més i menys interès. A l'article enllaçat baix teniu unes gràfiques comparatives. Cal tenir en compte que és el web de Drupal i està orientat a comparar Drupal amb la resta.

L'article: Popularity comparison of CMS tools | drupal.org: "Popularity comparison of CMS tools"

A favor de les patents de programari

Lo que s'ha de veure, un article a LinuxInsider, a favor de patentar programari a la Unió Europea. Sembla un "Get the facts". Ara resulta que les patents de programari afavoreixen les empreses petites i permetrien la coexistència del programari lliure.

L'article: Linux News: Commentary: A Long-Term View: Software Should Be Patentable in Europe

UNESCO Freesoftware Portal: UNESCO-CI

La UNESCO té un portal dedicat al programari lliure, amb informació general, informació per a desenvolupadors i una classificació de programari lliure en diferents categories (comunicacions, aprenentatge virtual, eines de desenvolupament, biblioteques digitals, sistemes operatius, eines de productivitat, ciència i educació, i laboratoris virtuals). També es pot consultar informació sobre conceptes relacionats amb el programari lliure, tipus de llicències, etc.
UNESCO Free Software Portal: UNESCO Freesoftware Portal: UNESCO-CI

El govern nega el nou cànon sobre l'ADSL

El govern espanyol nega que es vagi a crear un cànon sobre les connexions ADSL. Veurem si és així o és una primera reacció a les crítiques. Per cert, que això de l'ADSL em son haver-ho llegit en un mitjà que ho reclamava fa uns mesos Luis Cobos.

Enllaç: El gobierno niega que esté estudiando aplicar un canon al ADSL

Microsoft vs GNU/Linux

Un article recorda la campanya "Get the facts" de Microsoft, explicant els motius pels quals era millor Windows que GNU/Linux. Aquest article argumenta com això no és així i com empreses que es passen de Windows a GNU/Linux o empreses que utilitzen els dos sistemes operatius en unes proporcions semblants en els seus equips, ho confirmen.

L'article: Get the Facts Right on Linux, Microsoft

Drets d'autor, l'avantprojecte de llei

No en tenen prou amb gravar els discos compactes, els fem servir per copiar o no obres subjectes a drets d'autor explotats per diferents entitats gestores. Ara volen gravar amb un cànon fins i tot l'ADSL, perquè és susceptible de ser un mitjà per copiar continguts protegits per drets d'autor. Quines coses, els drets d'autor s'apliquen fins i tot a les obres sota llicències Creative Commons, o als treballs sota llicències de programari lliure. Fins i tot les nostres fotografies que emmagatzemem en els nostres discos compactes o en les nostres claus USB, o en els nostres discos durs. Com amb el cànon dels CDs, ara volen aplicar un cànon indiscriminat, de forma que tant si copiem com si no ho fem, música sota drets restrictius, haurem de pagar-lo. Una forma molt injusta de veure la remuneració per còpia. És clar, la SGAE i companyia, contents. És com si en jutjar-te es presumís la culpabilitat i haguessis de demostrar la innocència.

FACUA ha encetat una recollida de signatures: http://www.facua.org/noalcanon/formulario.htm
Avantprojecte de Llei de la Propietat Intel·lectual: http://www.juantomas.net/mt/archives/000585.html

Projectes lliures exitosos

Una sèrie de 4 articles a La Pastilla Roja expliquen com iniciar un projecte de codi obert exitós. Se centren en 4 aspectes: fonaments, bones pràctiques, errors que cal evitar i publicitat, promoció i vendes.

Els articles:
- Haz que tu proyecto sea un éxito (1/4 - Fundamentos)
- Haz que tu proyecto sea un éxito (2/4 - Mejores prácticas)
- Haz que tu proyecto sea un éxito (3/4 - Trampas a evitar)
- Haz que tu proyecto sea un éxito (4/4 - Promoción y ventas)

Microsoft entra a formar part de l'OSDL

Microsoft serà nou membre de l'Open Source Development Labs (OSDL). Aquesta és una organització dedicada a impulsar l'evolució i l'adopció de Linux en l'àmbit de l'empresa. És una organització sense ànim de lucre integrada per membres de tot el món, entre els que es troba IBM, HP, Transmeta, RedHat, Google, Novell, etc.

El fet de l'entrada de Microsoft significarà l'accés d'aquesta empresa al codi font de Linux, segons l'article enllaçat a sota (curiós, si pensem que Linux és lliure i el codi font està disponible). A la vegada s'apunta que desapareixen les amenaces de denúncies per violació de propietat industrial per part de Microsoft cap a projectes lliures, si més no la probabilitat sembla que disminueix. La cita a les paraules de Steve Ballmer no fa pensar que aquesta probabilitat sigui zero. Igualment, Ballmer parla d'integrar parts del codi de Linux en els seus productes quan probablement no seria possible per la llicència d'aquest.
Article: NewsForge | Microsoft joins OSDL, frees Linux of liability
OSDL: http://www.osdl.org

NOTA: Aquesta ha estat la broma de NewsForge per al dia dels innocents anglosaxó que se celebra l'1 d'abril. Oooooh!