Entorns de desenvolupament

El desenvolupament de programari acostuma a fer-se utilitzant entorns integrats de desenvolupament o IDEs (Integrated Development Environment), els quals permeten editar el codi del programari, compilar-lo, depurar-lo, generar executables, etc. En el món del programari lliure existeixen diferents eines que faciliten el treball, en diferents llenguatges de programació. No és la intenció comentar tots els entorns existents sinó esmentar-ne alguns que he utilitzat darrerament.

El primer, Eclipse, és un entorn de desenvolupament multiplataforma orientat a programar amb Java però, que a més permet, mitjançant extensions (plug-ins), poder desenvolupar en altres llenguatges, com PHP i C++. Amb Eclipse es pot escriure codi, compilar-lo, depurar-lo, executar proves unitàries, executar seqüències d'ANT (per exemple, per generar versions), es pot accedir a repositoris de codi, etc. Una característica que el posava en mala posició per a dissenyar interfícies gràfiques d'usuari, respecte d'una altra alternativa, Netbeans, ara ja es pot considerar superada, gràcies al Visual Editor, un projecte per facilitar el disseny.

El segon, #Develop,és un IDE per a Windows, el qual permet treballar amb el llenguatge C# i més genèricament, amb la plataforma .NET de Microsoft. És una molt bona alternativa a Visual Basic per desenvolupar programari Windows, sobretot per crear ràpidament interfícies gràfiques. Malgrat que es digui #Develop també permet treballar en diferents llenguatges de programació, com Java i C++. Ofereix eines semblants a Visual Basic, per dissenyar visualment formularis, botons, etc., i també ofereix proves d'unitat del programari. El seu germà bessó és MonoDevelop, per a la plataforma Mono i en GNU/Linux. Malauradament no sé que es pugui utilitzar #Develop amb Mono.

Altres eines existents poden ser KDevelop, Gambas, Dev C++, etc. Com podeu veure si navegueu una mica, existeixen eines de desenvolupament lliures i per a molts llenguatges de programació habituals.

El negoci i el programari lliure

Un article que remarca que en el món dels negocis no es busca el programari lliure només perquè sigui millor. Quan s'adopta una solució lliure s'espera que funcioni i que tingui suport assegurat durant molt de temps.

L'article: Open-Source Fans Often Miss Business Basics

La "Renfe" alemanya, amb SUSE Linux

L'empresa alemaya de ferrocarrils, Deutsche Bahn, ha adoptat GNU/Linux com la seva plataforma de servidor. Un exemple digne per a algun ministre que dubta de la seriositat del programari lliure. També és un bon exemple per a empreses com EDS, que no se'n fien. Diuen que s'ha triat GNU/Linux com base de la plataforma per la seva flexibilitat, seguretat i fiabilitat per mantenir serveis d'alt nivell als clients. Evidentment també s'esmenta l'estalvi econòmic que suposa aquesta solució respecte d'una de propietària.

Enllaç: LinuxElectrons™ - Europe's Largest Railway Selects SUSE Linux For Large Scale Server Migration

Intel recomana no utilitzar la seva llicència de codi obert

L'empresa Intel recomana que els projectes de programari lliure no utilitzin més la llicència Intel Open Source License. Aquesta és una llicència tipus BSD, però que inclou una nota sobre exportació al final. Es veu això com una bona notícia perquè promou la no proliferació de tantes i tantes llicències lliure, cosa que es critica bastant del món del programari lliure i del codi obert.

Enllaç: NewsForge | Intel withdraws open source license, receives applause

Esborrany de reforma de la LPI

L'esborrany de reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual està sent llegit i criticat. Hispalinux ja ha emès un comunicat referint-se a l'esborrany.

Comunicat: La Propiedad Intelectual y la Sociedad del Conocimiento

Propietat intel·lectual i programari lliure

Després d'afirmar que Linus Torvalds no va inventar Linux, una nova afirmació de Ken Brown, de la Alexis de Toqueville Institution (ADTI), diu que les pràctiques en els projectes de programari lliure topen amb la legislació sobre propietat intel·lectual. No es confondrà amb tot el programari en general, si és que realment hi ha aquest conflicte?

Enllaç: Ken Brown, Infamous for Claiming Linus Torvalds Didn't Invent Linux, Is Back

La GPL 3 farà que apareguin branques de projectes?

La futura versió 3 de la llicència GNU GPL, fa tèmer algunes persones que determinats projectes acabin bifurcant-se. Això seria a causa que alguns projectes de programari lliure es distribueixen sota llicència GPL però, exclusivament la versió 2 d'aquesta. Per tant, si apareix la versió 3, probablement apareixerien branques de projectes que optarien per la versió 2 i per la 3, i hi hauria incompatibilitats entre elles. Des de la Free Software Foundation s'intenta posar calma perquè serà una llicència millor i es voldrà involucrar tothom per aconseguir que vulguin llicenciar el programari sota la nova versió.

La pregunta és saber si, efectivament que un projecte utilitzi exclusivament una versió de la GPL provocaria branques o, fins i tot, si impediria canviar de versió de llicència si així es vulgués.

Enllaç: GPL 3 not expected to split free-software world | Tech News on ZDNet

Representants espanyols a favor de les patents de programari?

L'enllaç inferior porta a l'article que comenta una opinió de l'europarlamentari socialista Manuel Medina, a favor de les patents de programari. Un bon article, que conté la carta que Ricardo Galli, professor de la Universitat de les Illes Balears, li va adreçar. En aquesta carta hi ha alguns arguments que qualsevol professional i qualsevol polític europeu hauria de tenir en compte quan es parla de patentar programari.

Enllaç: Juantomás García: Lo siento pero no puedo remediarlo: o Manuel Medina no es digno de ser un parlamentario europeo o solo se me ocurren cosas mucho peores.

Cercador Creative Commons de Yahoo!

Yahoo! té en fase beta un cercador de continguts que estiguin sota llicència Creative Commons. Es poden fer cerques generals o filtrant continguts que permetin ús comercial, i/o que permetin treballs derivats.
Enllaç: Yahoo! Search CC

Les bondats de Mambo

He trobat un article on es comenta el gestor de continguts Mambo. Si no el coneixeu, és un bon article per fer-se una idea de què és, com funciona i on trobar-lo.
L'article: NewsForge | Open source Mambo CMS succeeds admirably

OpenOffice.org 2.0, l'estem esperant

Un article de PCWorld deixa molt bé la versió Beta d'OpenOffice.org. Si fins ara ja ha estat una molt bona alternativa a altres paquets ofimàtics propietaris, la inclusió d'una eina de bases de dades, semblant a Ms Access, a més de les millores en els programes ja existents, converteixen OpenOffice.org 2.0 en l'alternativa per excel·lència.

L'article: PCWorld.com - First Look: OpenOffice.org 2.0 Looks Good

Firefox 1.0.2

S'ha publicat la versió 1.0.2 del navegador Mozilla Firefox.

Enllaç: Mozilla Firefox 1.0.2

Sobre els drets d'autor

No sóc un entès en drets d'autor però, alguna cosa he après. I crec que les reflexions que es fan en l'article que enllaço al final no són del tot correctes. L'article aconsella mirar-se amb bons ulls les noves llicències de SUN per a Java, per comentar que cal que les llicències proporcionin drets tant al propietari dels drets d'autor com al client, a qui adquireix programari.

Crec que l'article confon les llicències de programari, que contenen condicions generals i unilaterals, amb la necessitat de redactar correctament les clàusules quan el programari es desenvolupa per a un client que l'encarrega. És més, l'article posa al mateix sac les llicències de codi obert i les de programari privatiu. Què en penseu?

L'article: La pipa de la paz con el software propietario

CC Mixter, compartint música Creative Commons

CC Mixter és un web per compartir música publicada sota llicències Creative Commons. Actualment s'hi pot trobar música original i barreges de música a partir de la música que s'ha publicat al web. Qualsevol pot descarregar-se la música del lloc i també hi ha la possibilitat de registrar-se per poder publicar-hi música pròpia o barreges de música descarregada.

Segons s'explica a la portada, tot va començar amb un espai a la revista WIRED del mes de novembre de 2004, amb la qual també s'entregava un disc amb 16 cançons publicades sota llicències Sampling de Creative Commons. Aquestes llicències són de tres tipus però, totes tres es caracteritzen per no permetre l'ús comercial del treball. També aquestes llicències són les que cobreixen els treballs publicats actualment al web.

CC Mixter és una iniciativa de Creative Commons.

Enllaç: Rock out on Mixter!

Eines lliures per traduir programari

Un article de NewsForge introdueix les diferents eines existents per traduir programari. Una destacada és KBabel, com eina d'escriptori, per traduir localment, mentres que projectes com Rosetta són eines per traduir via web. L'article n'esmenta més.

Nota: Rossetta no és una eina lliure. És una eina d'ús gratuït.

L'article: NewsForge | Open source translation tools

Més del 6% de mercat per a Firefox

El navegador Firefox de la fundació Mozilla ja ha passat del 6% de mercat, al mateix temps que el navegador Internet Explorer de Microsoft hauria perdut mercat, quedant per baix del 90%. Segons l'estudi XiTi, Alemanya i França són els dos països europeus on més s'utilitza Firefox, amb un 21,4% i un 12,2%, mentre que Espanya està en un 9%.

Podeu veure la informació en el següent enllaç: Mozilla Firefox Market Share Exceeds 6 Percent - MozillaZine Talkback
Estudi XiTi: http://www.xitimonitor.com/etudes/equipement4.asp

Reproductors multimèdia, adéu!

Una mostra de com de nefast és permetre patentar programari és una iniciativa que anuncia la fi del MPlayer. El gran nombre de patents que viola un programari d'aquest estil farà que acabi desapareixent MPlayer i altres programes semblants, deixant el camí lliure als productes autoritzats per les grans multinacionals. Això no és així actualment però, és aquesta una forma de conscienciar de com de negatiu serà que la directiva continuï endavant.

Enllaç: Free Software Multimedia Threatened by Software Patents

Web sobre compatibilitat amb GNU/Linux

Un dels problemes amb què podeu trobar-vos si utilitzeu GNU/Linux és tenir maquinari que no pogueu utilitzar-lo, o no saber quin maquinari comprar per allò que no hi hagi drivers disponibles. No sempre és necessari que hi hagi drivers, doncs si els dispositius utilitzen connexions i protocols coneguts, no necessàriament ha d'haver problemes. Però, igualment, mai se sap. Doncs hi ha un web, compatiblelinux.org, on es fa una classificació de maquinari segons els seu tipus i segons el grau de compatibilidad amb GNU/Linux. Així, es pot veure si un producte d'unfabricant determinat té certificació de marca compatible, si té una compatibilitat alta, si no té la compatibilitat validada, o si no és compatible o no se'n té informació. Per exemple, la targeta PCMCIA Wireless CON11Cpro de Conceptronic té una alta compatiblitat amb GNU/Linux, mentre la targeta de so SoundBlaster Audigy no és compatible o no se'n tés informació.

Es poden cercar productes directament o triar en diferents categories: emmagatzemament, àudio, comunicació, entrada/sortida, equips complets, escàners, impressores, monitors, xarxa, video i altres.

No és el primer web que tracta el tema però, sembla que té molt informació.

Enllaç: Ficha de dispositivo. Compatible Linux

Article sobre la directiva de patents

En Xavier Drudis ha publicat un article sobre els fets del dia 7 de març, en què el Consell Europeu va aprovar la proposta de directiva europea sobre patentabilitat de les invencions implementades amb ordinadors. Un bon article, per fer-vos la idea de com van anar les coses, i quin és el concepte de rigor i de democràcia en els polítics actuals. Més aviat diríem que es busca la feina ràpida i fàcil, evitant problemes, i si ningú piula, doncs millor que millor.
L'article: «Patents de programari, UE, disbarats o malentesos»

Patent de Mircrosoft d'un processador de textos que genera XML

Als EUA, on el programari es pot patentar, s'ha aprovat la patent #20040210818, concedida a Microsoft, que la va demanar l'any 2002, la qual descriu un processador de textos que utilitza XML com format nadiu.

Ho publiquen a Groklaw, on es fa l'observació que l'empresa de Bill Gates no aporta res de nou -a banda que està patentant programari, cosa perjudicial-, doncs hi ha treballs previs del W3C sobre l'ús de XML.

Això que passa als EUA hem d'evitar-ho a Europa. El programari no s'ha de patentar, i s'han de controlar les patents que aprova l'Oficina Europea de Patents.

Enllaços:
- GROKLAW
- Microsoft patenta el procesador de texto que guarda archivos en XML

Software libre, disponible en PDF

El llibre de Jordi Mas, "Software libre. Técnicamente viable, económicamente sostenible y socialmente justo", ha estat publicat en línia per Infonomia, sota llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial. La versió és en format PDF. Fa uns dies es va publicar en el mateix lloc el llibre, inicialment només disponible en paper (10 euros més el 4% d'IVA).
Enllaç: Textos de Infonomia

EDS, el ministre Montilla estaria agraït

La multinacional EDS, d'adord amb l'Agility Alliance, on hi ha també Sun, opina que les empreses grans no han d'utilitzar GNU/Linux perquè no és prou segur, no és prou escalable i pot bifurcar-se en moltes branques. El ministre Montilla pot estar content. Ja té on recolzar la seva opinió envers el programari lliure.
Enllaç: EDS: Linux is insecure, unscalable: ZDNet Australia: News: Software

GNU/Linux augmenta l'eficiència a Renault F1

L'ús de GNU/Linux en màquines IBM, un cluster d'IBM e1350 (basat en servidors IBM eServer e325 i e326 amb processadors AMD Opteron), Renault Fòrmula 1 ha aconseguit rebaixar un 90% el temps d'anàlisi computacional del motor i del xassís.
L'enllaç: Linux revs up Renault F1 testing - WhatPC?

El programari lliure i el ministre Montilla

Fa uns dies el ministre Montilla va fer unes declaracions sobre el programari lliure. Venia a dir que per jugar ja està bé però, per a coses serioses no pot ser. No era ben bé així perquè les declaracions es referien a utilitzar programari lliure en entorns educatius o d'investigació però, en l'àmbit industrial en tenia reserves. Bé, unes declaracions més que mostren desconeixement i potser un assessorament esbiaixat cap al món del programari privatiu. Qui treballem en el sector coneixem les avantatges del programari lliure sobre el provatiu, i les hem experimentat en el nostre dia a dia. És cert que sempre hi ha qui tria la via fàcil d'optar per solucions privatives i tancades, sovint d'una interoperabilitat deficient però, això no significa que siguin les més adequades.

Més d'una quarta part d'empreses espanyoles utilitzaven programari lliure l'any 2002 i el sistema operatiu GNU/Linux (primer informe d'Ándago). En el segon informe aquesta xifra creix quasi un 40% respecte el 2002. La independència del proveïdor, la seguretat, l'adaptabilitat, la transparència en l'ús de dades personals, poden ser motius a remarcar per al seu ús. L'econòmic, és clar, també és un motiu, per tal de poder destinar les inversions a altres coses que no siguin grans quantitats de diners en llicències de programari. La mateixa Ándago ofereix molta informació sobre la implantació del programari lliure en empreses, no per jugar, sinó per a coses serioses: Dell, Amazon, Google, Hollywood, Hilton, Motorola, IBM, Sun Microsystems o Novell són empreses que en major o menor mesura han introduït el programari lliure en el seu negoci. El Libro Blanco del programari lliure a Espanya té una llista de més de 300 empreses que donen suport sobre programari lliure. Diverses comunitats autònomes, com Extremadura, Andalusia, Madrid, Catalunya, País Valencià o Castella la Manxa, aposten per imaplantar el programari lliure a l'administració pública, de forma més o menys clara. Renfe i Telefónica són exemple de grans empreses espanyoles que no es prenen el programari lliure a broma.

Senyor ministre, haurà de triar millor els assessors.

Enllaços:
- El avance libre del Open Source
- España líder en la Unión Europea en proyectos de software libre
- I Estudio Ándago sobre el uso de Linux
- Secció de documentació d'Ándago
- Empreses que ofereixen suport sobre programari lliure (Libro Blanco)
- Renfe pone a punto su nuevo portal corporativo de la mano de IBM
- Telefónica libera parte de su 'software' con licencia GPL
- El ministre Montilla i el programari lliure

Comparant la GPL i la CDDL

La llicència CDDL creada per Sun Microsystems, i la llicència més utilitzada en programari lliure, la GNU GPL. Recordem que la CDDL és la llicència sota la qual Sun ha alliberat DTrace, i se suposa que serà la d'Open Solaris.

Dos articulistes opinen sobre una llicència davant de l'altra i els beneficis que comporta o no l'aposta de Sun de crear una comunitat de desenvolupament al voltant del seu sistema operatiu. Deixo que us ho llegiu. Què en penseu?

L'article: Face-off: GNU GPL versus Sun's new open source license

Cànon per a l'ADSL

He llegit a PuntBarra i ja ho havia sentit a dir, que ens volen posar un cànon sobre les connexions ADSL. Igual que el dels CDs, el pagament per còpia privada, indiscriminat, perquè tant pagues si copies obres d'un autor els drets d'autor dels quals els gestiona la SGAE com si no, i això és injust. Si Espanya té uns preus i amples de banda d'ADSL que fan riure respecte de la veïna França, només fa falta que hi sumem una nova taxa. La SGAE defensa els drets d'autor o només es dedica a recaptar. M'agradaria veure un extracte de quant guanya un autor i quan tots els intermediaris, inclosos els gestors dels seus drets d'explotació.

Enllaç: Alerta: ens volen imposar un cànon a l'ADSL - PuntBarra

Mambo, millor projecte de programari lliure de 2004

Mambo ha guanyat el premi al millor projecte de programari lliure de l'any 2004, atorgat per la revista Linux Format. En la nominació estaven projectes com el nucli 2.6 de Linux, el qual va quedar per davant de KDE i Gnome. Així mateix, la versió 4.5.1 d'aquest sistema de gestió de continguts ha arribat a les 100.000 descàrregues, i la propera versió 4.5.3 està esperant-se pels interessants canvis anunciats.

Mozilla deixa de desenvolupar la 'suite'

La Fundació Mozilla deixa d'actualitzar el paquet Mozilla, la suite de navegador i client de correu i notícies, per centrar-se en els projectes individuals com Firefox i Thunderbird.
Enllaç: Yahoo! News - Mozilla Drops Development of Namesake Suite

Linus Torvalds utilitza Mac

Amb un titular que despista, he trobat un article a LinuxElectrons que deia que Linus Torvalds es passava a Mac. L'article al qual fa referència aquest explica millor la història. I és que no és res més que el senyor Torvalds no utilitza un PC per treballar sinó un G5 dual a 2 GHz però, amb GNU/Linux instal·lat.
L'article: (Free) Apple Mac wins over Linux creator - silicon.com

NVU, un editor HTML WYSIWYG

Un article al Linux Journal comenta les característiques de NVU, un editor WYSIWYG, disponible per a GNU/Linux, Mac OS X i Windows. És un editor basat en el motor Gecko, el mateix que els productes de Mozilla. És una de les alternatives lliures -llicència MPL- actuals a FrontPage o a Dreamweaver. Podeu llegir-ne les seves característiques al web:

- El motor Gecko
- Gestió de llocs per FTP
- Selector de color
- Edició de diferents documents utilitzant pestanyes
- CaScadeS, editor CSS
- etc.

L'article: Programming Tools: HTML WYSIWYG Editors | Linux Journal

Patents: Apple denunciada

Una empresa dels EUA ha denunciat la violació d'Apple d'una patent sobre una biblioteca virtual de música. D'altra banda, una empresa japonesa ha denunciat Apple per violar la seva patent de DRM (gestió digital dels drets). Són denúncies relacionades amb l'iPod i iTunes d'Apple.

Això passa als EUA i al Japó però, encara no passa a Europa (excepte les patents "trivials" aprovades per l'Oficina Europea de Patents). Passarà o s'aturarà la directiva que el Consell ha aprovat contra la voluntat del Parlament i sense discussió?

Enllaç: Dos nuevas denuncias contra Apple por infringir patentes

Programari lliure per a Windows

Arran de l'article anterior sobre programari lliure per a Windows, a la llista admpub de Softcatalà la gent s'ha animat a donar exemples de llocs on trobar programari lliure per al sistema operatiu de Microsoft. Aquí teniu exemples:

- The OpenCD: http://theopencd.sunsite.dk/
- WinLibre: http://www.winlibre.com/
- GNUWinII: http://gnuwin.epfl.ch/ct/index.html
- Alternativas libres: http://alts.homelinux.net/

Alguns programes lliures per a Windows

Sempre va bé conèixer alternatives lliures de programari per a Windows. Aquest cop he trobat un article que comenta alguns exemples. Antivirus, programari per a còpies de seguretat, un compressor, editors de text, etc. Per exemple, ClaimWin, fa un temps el vam anunciar en aquest web, és un antivirus lliure. Notepad++ és un editor de textos sota llicència GNU GPL per substituir el Notepad de Windows. És més potent (destaca sintaxi segons el llenguatge de programació, pot tenir més d'un document obert, etc.) i es pot instal·lar el paquet de català. Seria un equivalent del TextPad, shareware. FileZilla és un client de FTP que per a Windows el vaig fer servir bastant. 7Zip és un compressor sota llicència GNU GPL que soporta diferents formats de compressió i d'empaquetatge, com ZIP, RAR, ARJ, GZIP, TAR, etc. Si us llegiu l'article trobareu més enllaços interessants.
L'article: NewsForge | Make your Windows desktop apps open source

Les patents, notícia avui

Avui alguns webs de tecnologia mostren la notícia sobre la informació ahir de la directiva de patents de programari per part del Consell Europeu. Se'n fa ressò La Farga, Caliu, ZDNet i The Register, entre altres.

A l'article de ZDNet, Hugo Lueders, d'una organització a favor de les patents, està satisfet per l'aprovació perquè diu que permetrà assolir els objectius de Lisboa, cosa que permetrà que la UE sigui l'economia del coneixement més competitiva i dinàmica del món el 2010. Ara ens haurà d'explicar què significa això i com se suposa que serà possible.

Sobre la premsa generalista, avui es poden trobar referències a La Vanguardia, Vilaweb, El Periódico, El Mundo, El País i a Le Figaro. Llàstima que no s'hagi pres seriosament aquesta notícia, que pot tenir conseqüències fatals per a la indústria informàtica europea.

Qui vol patentar programes a Europa?

Trista notícia per al món de la informàtica europeu, i per a la democràcia. La presidència del Consell Europeu ha aprovat la proposta de directiva de patentabilitat de les invencions implementades per ordinador, la directiva de patentabilitat de programari, inclosa com un ítem A dins de l'ordre del dia. Malgrat que s'ha demanat que s'inclogués com un ítem B, la presidència, contra les regles, ha mantingut la directiva com ítem A (els ítems A s'aproven atòmicament, sense discutir-se). Això, ja de per sí, és una mala notícia, democràticament parlant. Però, si a més, el Parlament Europeu, escollit pels ciutadans en sufragi universal, està majoritàriament contra l'actual proposta, la notícia és doblement trista, i fa veure que aquesta Europa, que tant lloen alguns, és tan imperfecta com dir que els representats són ignorats sense problemes ni complexos.

Ara, què farem els informàtics si això tira endavant? Haurem d'intentar innovar el mínim possible, no sigui que la multinacional de torn tingui una patent sobre la invenció i ens afecti, havent de pagar llicències o sent engollits dins de la seva estructura? Haurem de viure en el risc? Perquè serà impensable analitzar totes les patents que ens poden afectar i si són o no lícites. Tenint com tenim la protecció del programari coberta amb la propietat intel·lectual, la propietat industrial ve a posar pals a les rodes de la innovació europea. Només les multinacionals, les grans multinacionals americanes es beneficiaran. Als EUA ens miraven, desitjant que la directiva no tirés endavant. Ara què? Què pensen fer els nostres polítics, massa embolicats en altres temes més mediàtics?

Enllaç: Council Presidency Adopts Software Patent Agreement Against Council's Rules

El ministre Montilla i el programari lliure

En un article a Entrebits sobre l'ample de banda, hi ha una referència al programari lliure i el punt de vista del ministre Montilla. Sembla que opina que no està preparat per a aplicacions industrials. Només ho veu bé per a entorns educatius o d'investigació. És com dir que està bé per jugar però, no per fer coses serioses (ep!, sense voler dir que educació i investigació són jocs). I és mostrar total desconeixement de la implantació del programari lliure, de les empreses que l'utilizen i com l'utilitzen. Ja ho té això quan opinen dels temes persones sense prou coneixements o mal assessorades.

Enllaç: El Gobierno afirma que "no tiene sentido" que la Administración cree una red propia de banda ancha

Patents: la Comissió Europea passa del Parlament

Tot i que la majoria d'estats de la Unió Europea són partidaris de tornar a iniciar les negociacions per a la directiva de patents de programari, reflectida en la voluntat del Parlament Europeu, la Comissió Europea rebutja fer-ho. Aquest és el sentir dels polítics de la Comissió, fer lo que els representants de la majoria de ciutadans volen. A més, sembla que podrien tornar a intentar aprovar sense discussió el text actual, sumament dolent per als interessos de la informàtica a Europa i per als interessos dels ciutadans en general.

La Comissió d'Assumptes Legals de la UE (JURI), ha enviat una carta al president del Parlament Europeu en relació a la resposta de la Comissió sobre la petició de tornar a negociar un text per a la directiva, anunciant l'estudi de mesures que es poden emprendre.

Finalment, el ministre de ciència i tecnologia polonès ha dit que donaria suport a una petició de discussió com B-item de la directiva en la reunió del Consell del proper 7 de març però, que ho ha de demanar algú altre, que no faran el pas. Si no es produeix aquest pas la directiva acabarà sent aprovada per culpa del silenci, i tindrem patents de programari gràcies a això.

Podrem dir, gràcies Espanya?

Enllaços:
- La Comissió no vol recomençar la directiva de patents de programari
- JURI President sends letter to President of EP about Commission rejection
- Polish Science and Informatisation minister: We cannot fight alone

Receptes de cuina amb programari lliure

L'article enllaçat a sota comenta dues aplicaciones per gestionar receptes de cuina i llistes de la compra. Una, Gourmet Recipe Manager, és un programa d'escriptori, mentres l'altra, PHPRecipeBook, és programari de servidor, que utilitza Apache, PHP i MySQL o PostgreSQL. Aquesta segona és multiusuari i permet planificar les receptes que es volen programar per a la setmana, així com portar el control dels ingredients necessaris per a les receptes planificades i mirar que estiguin a la llista de la compra si no n'hi ha.

L'article: NewsForge | An open source cookbook

Pedaç de seguretat per a Mambo 4.5.2

S'ha publicat un pedaç de seguretat per a Mambo 4.5.2, relacionat amb el fitxer tar.php. En concret, és una vulnerabilitat que permetria injectar codi malintencionat intentant obrir el fitxer tar.php directament en un navegador, perquè aquest fitxer no es troba protegit per impedir ser obert en un navegador directament.
Avís: help.mambo - Patch available for Version 4.5.2